Español
English
La inspecció tècnica dels edificis (ITE) és un sistema de control periòdic de l’estat dels edificis d’habitatges, per a verificar l’obligació que tenen els propietaris de mantenir en bon estat de conservació y rehabilitació dels seus immobles. L’ITE té com a finalitat portar a terme un control de l’estat dels edificis d’habitatges, per evitar situacions de risc, promoure el deure de conservació, el manteniment i la rehabilitació, així com millorar l’accessibilitat i la sostenibilitat dels edificis.
En aquest sentit, el passat dia 5 de maig, es va publicar al DOGC el Decret 67/2015, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici. Aquest decret va entrar en vigor el dia 27 de maig de 2015 i substitueix l’anterior, de 2010, que tenia mancances sobre el tipus de deficiències que s’establien per als habitatges, el lliurament dels certificats d’aptitud i la necessitat d’informar la Generalitat sobre les inspeccions fetes.
El nou decret permetrà:
- Dotar els propietaris dels edificis d’uns informes tècnics sobre l’estat de l’immoble. Aquests informes permetran ajudar a planificar les revisions tècniques, a adoptar acords i provisions de fons per a les obres de rehabilitació.
- Evitar possibles defectes de l’edifici en un futur, emetent recomanacions per al correcte manteniment i conservació.
- Només en casos molt extrems, quan hi hagi un risc real per a la seguretat de les persones, denegar el certificat d’aptitud, d’acord amb la nova tipologia de deficiències que estableix el decret.
Principals novetats del nou decret:
1. Ampliació de la qualificació de les deficiències.
El decret vigent fins ara només podia qualificar l’edifici amb deficiències “greus” o “lleus”. La nova regulació introdueix fins a 4 nivells per possibilitar un major detall.
- Molt greus. Deficiències que, pel seu abast, representen un perill imminent i generalitzat per a l’estabilitat de l’edifici i la seguretat de les persones i que requereixen una intervenció immediata.
- Greus. Les que per la seva incidència representen un risc imminent per a l’estabilitat o seguretat de determinats elements de l’edifici o greus problemes de salubritat, que pressuposen un risc per a la seguretat de les persones i que requereixen l’adopció de mesures cautelars.
- Importants. Les que malgrat no representar un risc imminent ni per a l’estabilitat de l’edifici ni per a la seguretat de les persones, afecten la salubritat i funcionalitat i fan necessària una intervenció correctora.
- Lleus. Les que fan necessari realitzar treballs de manteniment preventiu i/o corrector per evitar l’agreujament o l’aparició de noves deficiències.
2. Obligatorietat d’incorporar recomanacions.
La norma estableix quin ha de ser el contingut de la ITE, i en aquest sentit, les noves ITE hauran d’incorporar informació relativa a les recomanacions i terminis de les accions que han de dur a terme, recomanacions tècniques per a la millora de la sostenibilitat i l’eficiència energètica de l’edifici, i l’avaluació de les condicions bàsiques d’accessibilitat universal.
3. Terminis per passar la ITE: en funció de l’antiguitat i la tipologia de l’edifici.
S’estableixen nous terminis en els quals s’ha de passar la ITE.
| Antiguitat edifici plurifamiliar | Termini per passar la inspecció ITE |
| Entre 1951 i 1960 | Fins al 31 de desembre de 2015 |
| Entre 1961 i 1971 | Fins al 31 de desembre de 2016 |
| A partir de 1971 | L’any que compleixi 45 anys d’antiguitat |
Els anteriors a 1951 ja haurien d’haver passat la inspecció tècnica.
| Antiguitat edifici unifamiliar | Termini per passar inspecció ITE |
| Anteriors a 1900 | Fins al 31 de desembre de 2016 |
| Entre 1901 i 1930 | Fins al 31 de desembre de 2017 |
| Entre 1931 i 1950 | Fins al 31 de desembre de 2018 |
| Entre 1951 i 1960 | Fins al 31 de desembre de 2019 |
| Entre 1961 i 1975 | Fins al 31 de desembre de 2020 |
| A partir de 1975 | L’any que compleixi 45 anys d’antiguitat |
Els edificis unifamiliars que estan separats 1,5 metres o més de la via pública o finques veïnes queden exclosos de l’obligació. Aquells edificis unifamiliars que tinguin cèdula d’habitabilitat vigent també en queden exclosos fins que caduqui la cèdula d’habitabilitat vigent.
4. Certificat d’aptitud de l’edifici i vigència.
S’estableixen nous terminis de vigència que varien de 10 a 3 anys en funció de la tipologia de deficiències detectades.
- De 10 anys si l’edifici no presenta deficiències o si són lleus.
- De 6 anys, amb caràcter provisional, si l’edifici presenta deficiències importants. Cal fer una revisió als 2 i 4 anys per comprovar que no han empitjorat les condicions o acreditar que ja s’han realitzat les obres de reparació.
- De 3 anys, amb caràcter cautelar si l’edifici presenta deficiències greus o molt greus. Caldrà una revisió mínima cada 12 mesos per acreditar que no han empitjorat les condicions o que ja s’han realitzat les obres de reparació.
Es denegarà el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici presenti deficiències greus o molt greus i no s’hagin adoptat les mesures cautelars per evitar el risc per a persones i béns.
5. Programa de Rehabilitació.
Un cop obtingut el certificat d’aptitud de l’edifici, els propietaris hauran d’aprovar un programa de rehabilitació acompanyat d’un fons de reserva que garanteixi la seva execució. La reparació de les deficiències es podran afrontar en diferents fases atenent la seva gravetat. El programa de rehabilitació haurà de comptar amb la supervisió d’un tècnic qualificat.
Poden consultar el decret en el següent enllaç: